La llegenda de...


LA LLEGENDA DE LA PRINCESA I EL CAÇADOR


Fa molt de temps, quan els animals parlaven, hi havia una princesa que es deia Dulce Maria.
Era simpàtica, bona, delicada i valenta. Li agradava molt cantar i ballar.
Vivia en un palau preciós, al costat d’una selva africana, amb la seva germana petita Laila que tenia 9 anys i sempre volia anar a passejar per la selva


Aquella selva tenia molta vegetació, arbres altíssims amb lianes resistents i era molt perillosa perquè estava plena d’animals ferotges i sorprenents.

Un dia, quan les princeses passejaven per la selva recollint flors i fruits, van veure un jove caçador acompanyat d’un centaure (mig home, mig cavall) que es deia Danny Fanton.


Aquell caçador es deia Junior, era un guerrer simpàtic, valent i llest que venia d’un país molt llunyà i buscava animals desconeguts.

El Junior va saludar les princeses i va avisar-les de que anar soles per la selva era molt perillós.
Després de xerrar una estona es van acomiadar.
Des d’aquell dia Dulce Maria no va deixar de pensar en aquell jove tant eixerit .




Una tarda, la Laila s’avorria i se li va acudir preguntar-li a la Dulce Maria si podia anar a passejar per la selva però la seva germana no li va donar permís. Tot i així, la petita no s’ho va pensar dues vegades i es va escapar.



Estava passejant per la selva observant els animals i va veure una cosa que baixava del cel .Era una barreja d’animals: tenia cap de gat, ales de pegàs , cos de drac i cua de cocodril.
Al veure aquell animaló la Laila va començar a riure i va dir :

- Sembles un monstre de joguina , ja , ja, ja... Qui ets?

- Sóc el Wilson – va dir enfadat per les rialles – i tu ets el meu berenar, ... començaré pel cap.

- Auxili! Auxili!- va cridar la Laila .



El Junior i el Danny Fanton, que estaven caçant pels voltants, van sentir els crits i van córrer a ajudar-la. Per sort, van arribar just abans de que el Wilson comencés a devorar-la.

El Junior va intentar rescatar la Laila, però el Wilson, agafant la nena entre les urpes, se la va emportar volant fins la seva cova.



Allà també vivia un enorme dinosaure carnívor i ferotge que es deia G.A.O.S i al veure arribar al Wilson amb carn fresca i tendra va exclamar:

- Avui tindré un berenar deliciós!

El Wilson, molt enfadat, va dir

:No és per tu! La he agafada jo, me la menjaré!





Les dues besties van començar a barallar-se i el G.A.O.S amb les seves urpes punxegudes va ferir al Wilson que, enfurismat, va llençar una flamarada per la boca. Va continuar la lluita durant una bona estona, fins que tots dos van acabar ferits al terra.
La Laila, encara tremolant de por, va cridar:

- Auxili! Auxili! Estic aquí Junior !

El Junior, que havia seguit el vol del Wilson, ja no estava molt lluny i va sentir els crits.

- Ja vinc, Laila, on ets? –va cridar el Junior

- Aquí, aquí, a la cova del Wilson, vine ràpidament que estic lliure, però els animals estan ferits!

El Junior va arribar a la cova i al veure els animals al terra va agafar la nena i la va posar al llom del Danny Fanton, després va agafar lianes molt resistents i va lligar les dues bèsties.

El Junior, la Laila i el centaure van marxar cap al palau



Mentrestant la Dulce Maria no parava de caminar d’un lloc a un altre, plorant i pensant on seria la seva germana petita.

De sobte, va sentir un soroll com si fos un cavall galopant, va sortir al balcó i va veure com arribaven la Laila i el jove caçador amb el centaure.

Després d’explicar l’emocionant aventura a tots els habitants del palau, el Junior va preguntar a la princesa si podia triar els soldats mes forts i els millors veterinaris per anar a curar i rescatar les bèsties. La princesa va estar-hi d’acord.

Quan van arribar a la cova, van curar les feres i se les van emportar.
Un cop al palau el G.A.O.S. i el Wilson es van despertar i van dir:

- Què fem aquí?

I el Danny Fanton va contestar:

- Us hem curat i portat al palau amb una condició.

- Quina? -van respondre a l’hora

- Us podeu quedar al palau, però sense abusar de la nostre amabilitat. El més fort de vosaltres serà guàrdia reial i l’altre serà la mascota de la Laila i tindrà cura d’ella per sempre més.

Després d‘algun temps, el Junior i la Dulce Maria, molt enamorats, van organitzar la seva boda i van convidar a la festa a tot el poble.



Al cap d’un temps van tenir un fill i una filla i van viure feliços tota la seva vida.